Per on comencem?

No sé ni per on començar.  Estic tan indignat, tan cabrejat... que he pensat que una manera de desfogar-me seria escriure en aquest bloc.  Ahir ja va sortir el repentinat aquest del Mas, que és més falç que un bitllet de 15 euros, anunciant que hi hauria retallades per als funcionaris.

Avui ja ens estan detallant per on aniran les retallades.  A banda de que ens pujaran el transport públic, les benzines i que volen implantar un “canon” per les receptes  (que inútils que són, ara el Ministerio de Sanidad des de Madrid diu que la Generalitat no té competència per a fer-ho)... també ens volen baixar el sou als funcionaris. 

Osti, tu, ja hem de treballar més, perquè no cobreixen baixes ni substitucions de funcionaris i tenim més feina a repartir entre menys, ja ens han baixat un 5% de les retribucions i ara resulta que ens han de baixar un 3% afegit.  Un “pobre tant per cent” sembla per tant de rebombori.  Em temo que saben que el PP des de Madrid decretarà retallades superiors, que seran les que se’ns apliquin.  Encara els de CiU ens diran: Veieu que som bona gent, nosaltres només us retallàvem un 3%.  Per cert, de què em sona el 3 %.. Bé, això no ve al cas, deixem-ho estar i anem al grà... 

Avui, uns centenars de funcionaris públics han tallat els accessos al Centre Penitenciari de Quatre Camins.  Els governants, a través dels mitjans de comunicació (el 90% comprats) s’han esmerçat a dimonitzar els funcionaris per molestar la resta de ciutadans.  Es la tàctica que utilitzen sempre: fomenten la discussió entre treballadors, perquè en el fons som egoistes i cadascú va  a la seva. 

D’aquesta manera, mentre discutim entre nosaltres ens oblidem que la verdadera raó d’estar com estem (i tinc molta por del que ha de venir) es la ineptitud dels polítics.  Han malbaratat cabdals públics de mala manera, obres faraòniques, aeroports a on no arriba ni un avió, quilòmetres d’AVE perquè viatgin quatre executius, obres que es fan i es desfan, poliesportius desproporcionats que desprès no es poden mantenir, disset parlaments autonòmics, empreses públiques on quatre manen i un treballa, síndic de greuges, defensor del pueblo, Sindicatura de comptes, CAC, Agencia Catalana de l’Aigua.... Centenars d’institucions inútils plenes d’assessors, gerents, directors, responsables, caps... tots ficats a dit, per agrair els serveis al partit, però remunerats amb ELS NOSTRES CALERS. 

I després has de sentir al polític de torn dient que s’han d’acabar els privilegis dels funcionaris... Buffffff, que m’escalfo, ho deixem aquí.