![]() |
El sr. BORREGO no compra a Media Markt |
El mòbil del senyor BORREGO
Clar que el que surt a domini públic només és una petita mostra de tot el que estar amagat, és la punta de l'iceberg, perquè només enganxen als més tontos o als més descarats. I es que s’ha de ser molt tonto perquè t’enganxin enviant 413 missatges des del telèfon oficial a una empresa que sorteja un Porsche, per un import de més de 600 euros. Doncs aquest tonto és l’exalcalde de Villalbilla (Madrid). Nogenysmenys (us sona això) el “pajarraco” en qüestió es diu Ivan BORREGO. Com a dada rellevant, la factura del telèfon mòbil del senyor BORREGO corresponent al mes d’agost de 2010, va pujar a la quantitat de 1.600 euros. No només l’alcalde es passava el dia enganxat al telèfon: l’equip municipal va gastar més de 20.000 euros de telèfon en un any. Una dada més: Villalbilla té poc més de 9.000 habitants.
M’agrada que la ciutadania conegui aquestes històries, perquè tot ajuda una mica a fer veure la realitat: els funcionaris no som uns privilegiats, no som responsables de la crisi econòmica ni del malbaratament de cabdals públics. Prou feina tenen alguns amb haver d’aguantar la incompetència dels polítics que els manen.
A Catalunya, els polítics són més fins a l’hora d’embutxacar-se la pasta. Difícilment trobaras un polític català pagant en el bordell amb la VISA municipal o gastant 650 euros en SMS com el ressenyat senyor BORREGO. Una manera que tenen els polítics d’emportar-se els calers a casa és a través de les dietes. Són un gran invent dels polítics per nodrir els seus comptes corrents d'una manera més discreta. Sovint, els sous dels polítics es fan públics, però les dietes són més desconegudes i en ocasions són una part molt important dels ingressos dels polítics.
![]() |
Cobra en dietes per anar a tres reunions al mes el que cobren dos auxiliars administratius en un any |
El País publica un interessant article sobre les dietes que cobren l’alcalde de BCN i els edils municipals per anar a les reunions de l’Area Metropolitana. Entre onze càrrecs de tots els partits, perquè TOTS ROBEN, es reparteixen en un any més de 330.000 euros. Per exemple, l’alcalde Trias cobra, com a alcalde de Barcelona, més de 110.000 euros. Hem d’afegir, per assistir a dos o tres reunions mensuals de l'AMB, gairebé 37.000 euros més. Clar, és molt sacrificat anar a dos o tres reunions al mes, que duren entre vint minuts i una hora i que no requereixen gairebé desplaçament. Un desplaçament que, d'altra banda, fa en cotxe oficial.
Després han de retallar "privilegis" als funcionaris de base, els que serveixen als ciutadans, perquè no arriba per tots. No m'estranya que no arribi... No ens oblidem que quan retallen sou a funcionaris o quan foten interins al carrer, estan també baixant el nivell d’atenció al ciutadà, disminuint la seva qualitat de vida. Tothom vol un professorat motivat, bones metges, abnegades infermeres, policies eficients.... En aquest país, els únics que no perden qualitat de vida són els polítics, total... els seus fills van a escola privada, si necessiten metge van a la sanitat privada, no utilitzen el transport públic (per què si ja tinc el cotxe oficial?)... Podeu llegir aquí la noticia completa, és molt interessant.
![]() |
Toma el dinero y corre |
També és públic el cas del Consell Comarcal del Barcelonès. En aquella institució , una més de tantes que tenim en aquests país, 40 càrrecs s’han repartit en dietes més de 240.000 euros. Aquí teniu l’enllaç a la notícia, per si voleu saber més dades.
Així estan les coses en aquest país de polítics aprofitats i manipuiladors de la ciutadania. Mentrestant, la Unió Europea diu que per sortir de la crisi cal apostar per la indústria, atreure el turisme i fer una reforma laboral. La indústria està fatal, de fet gairebé ni existeix, perquè ja l'han ofegat. El turisme també se l’han carregat, aquí només tenim turisme de borratxera (Salou Lloret, Eivissa) i els polítics han estat incapaços d'acabar amb els problemes del turisme barato, el turisme que vé a fer aquí el que no pot fer a casa seva, perquè a Europa hi ha polítics seriosos que amb normatives més rigososes ho impedeixen i la reforma laboral... ja la faran ja, és tan fàcil com buscar el treballador que tingui les pitjors condicions laborals per saber amb qui han d'equiparar a la resta...
Quina panda de lladregots i a l'alcalde ja l'hi val.
ResponElimina